DIAGNOSI SOBRE MIFAS
Jordi Feu i Gelis - Universitat de Girona

Presentació

El document que teniu a les mans és un resum dels aspectes més importants reflectits en la publicació Diagnosi sobre MIFAS i els discapacitats físics a les comarques gironines.

Aquest estudi, com bé indica el seu nom, ha tingut com objectiu fonamental: fer un retrat del socis de MIFAS; constatar el grau de coneixement que té el soci sobre l’estructura organitzativa de MIFAS; determinat el coneixement i ús que fa de les activitats i els serveis que organitza la institució; i, en darrera instància, copsar la valoració que en fa de tot plegat. 

Per a tal fi, es realitzaren 500 enquestes –la gran majoria per via telefònica– entre els mesos de febrer i març del 2002; i 8 grups de discussió, un en cadascuna de les comarques on fins el dia d’avui MIFAS hi té presència.

Aquest document, que és un resum de l’estudi sencer, té dues parts ben diferenciades. A la primera part hi trobareu les principals conclusions a les quals hem arribar després de buidar i analitzar les enquestes així com una part dels grups de discussió. I a la segona part, resum de les problemàtiques i propostes,  hi ha les principals problemàtiques que s’han detectat –sobretot a partir de l’anàlisi dels grups  discussió realitzats i a més, un esbós de diferents propostes per tal de millorar el funcionament de l’entitat.

1. CONCLUSIONS GENERALS

1.1. Característiques bàsiques dels socis

La majoria dels socis de MIFAS, el 72,4%, són persones adultes-madures (d’entre 31 i 60 anys) i  pel que fa el gènere, gairebé tres quartes parts són homes. És important destacar que una mica menys de la meitat, el 41%, no té parella estable i la majoria d’aquests desitja canviar la situació en que es troba actualment. Contràriament als pronòstics que s’havien fet en el moment de plantejar la investigació, una majoria aclaparadora dels socis, el 93%, viu amb companyia i només el 6% viu sol. Ara bé, els socis que viuen sols no es distribueixen de forma uniforme en els diferents grups d’edat: en els grups d’edat més avançats és on hi ha major concentració.

Al fixar-nos en diferents qüestions reveladores de la tipologia de discapacitat constatem que el 81,2% són discapacitats físics; el 76,4% té una discapacitat adquirida –i la gran majoria d’aquests l’ha adquirida abans dels 31 anys per causa d’accident; un terç dels socis constata que la seva discapacitat empitjora de forma progressiva –per la qual cosa cada vegada requereix de més atencions; el 56% desconeix què és el barem de mobilitat i el 14% no sap què és el grau de discapacitat. A més, gairebé una quarta part de les llars dels discapacitats de MIFAS no estan adaptades per poder portar una vida autònoma.

Respecte el nivell d’instrucció i altres qüestions educatives ens adonem que, en general, hi ha un nivell bastant baix. Com a dada indicativa tenim que només el 7% té estudis universitaris. Tot i això, gairebé la meitat dels socis, el 43,9%, s’està formant en algun camp (majoritàriament en el camp no formal el qual, moltes vegades, està més associat a una pràctica d’oci que no pas a una activitat pròpiament formativa).  Els coneixements informàtics dels associats i l’accés a les noves tecnologies dels socis de MIFAS continua essent un tema pendent: tot i que 28,7% diu que té accés a internet, el 42,9% no té cap tipus de coneixement sobre informàtica.

El món associatiu del soci de MIFAS és, en termes generals, bastant limitat: el 68,6% no forma part de cap associació mentre que el 31,4% restant està integrat o acudeix a les activitats que organitza entitats com per exemple l’ONCE, la Frater, casals de jubilats, etc. Tot i això, les expectatives associatives de futur són molt elevades perquè el 42,7% manifesta que els agradaria formar part d’una associació que els ajudi a fomentar les relacions socials, l’esport, la cultura, les manualitats, etc.

La majoria dels associats, el 60%, està exclòs del mercat de treball –i val a dir que, de vegades ho està per voluntat pròpia. El 30% dels socis que treballen, la majoria desenvolupa treballs no qualificats i amb molt poca relació amb els estudis previs que van cursar. La major part dels associats que estan integrats en el mercat de treball hi ha accedir per vies alternatives a MIFAS com són per exemple amics, buscant-lo pel seu compte, etc.; el 91,3% té contracte de treball –el 66,3% d’aquest el té fix o indefinit– i, tot i semblar paradoxa si tenim en compte tot el que hem dit, el 80% està satisfet amb la feina que porta a terme.

1.2. El soci dins de l’entitat

Des d’una perspectiva general el soci de MIFAS se’l pot considerar relativament “novell” perquè el 54% hi porta, com a molt, 7 anys. La majoria dels socis, tal com revela el qüestionari i els diferents grups de discussió (a partir d’ara GD), hi ha entrat gràcies els consells d’un amic discapacitat o bé de l’administració.

Els motius pels quals hom es fa soci són eminentment instrumentals: rebre ajuda, obtenir informació per desenvolupar-se dins de la societat i trobar feina.

La majoria aclaparadora dels socis té una bona percepció de l’entitat: el 97,6% aconsellaria a qualsevol discapacitat que es fes soci de MIFAS, el 98,2% vol continuar formant part de l’entitat –perquè si senten bé, per estar informats i, tal com hem explicat anteriorment, per poder trobar un treball remunerat i en condicions.

En el moment d’entrar a formar de MIFAS,  una majoria molt “justa”, el 66,8%, considera que li va donar la informació necessària per conèixer l’entitat i una majoria aclaparadora, el 99,2%, afirma que el tracte que se li va donar era molt bo o bo. D’altra banda, és important ressaltar que el 55% dels socis no n’ha modificat la percepció que s’havia fet de MIFAS des del moment que hi va entrar i el 38% l’ha modificat de forma positiva.

No és pas exagerat si s’afirma que la gran llastra de MIFAS és el desconeixement que té el soci de l’entitat així com l’escassa implicació en la mateixa. Ambdues qüestions, tan s’han posat de manifest en els resultats de les enquestes com en els G.D. Heus aquí unes dades objectives que parlen per sí soles: el 75% desconeix els estatuts, el 76% desconeix quin són els drets i les obligacions dels socis, el 79,8% desconeix quina és l’estructura organitzativa i de govern. Si ens centrem en aquesta darrera qüestió constatem que el 32% no sap que són les assemblees comarcals i el 71,7% desconeix les assemblees de compromissaris; el 50% no sap qui és el president de MIFAS i el 68,1% no sap qui és el responsable de la seva delegació.

Respecte el grau d’implicació del soci en les estructures de govern, les dades són, en bona part, pessimistes: el 74,7% no ha participat mai en les assemblees comarcals, el 88,2% no ha participat mai en les assemblees de compromissaris, el 91,3% no ha format mai part de la junta comarcal i el 96,6% no ha format mai part de la junta directiva. Ara bé, una punta d’optimisme s’albira quan hom s’interessa per les perspectives de futur: el 53,6% dels socis diu que està disposat a participar en l’assemblea comarcal, el 96,6% en l’assemblea de compromissaris, el 38,4% està disposat a formar part de la junta directiva i el 42,9% està disposat a formar part de la junta comarcal. Amb tot, s’ha de dir que aquests percentatges tan afalagadors, molt probablement estan esbiaixats per allò que hom considera que s’ha de dir per quedar bé davant de l’enquestador. De fet, els tasts que s’ha fet en els G.D. donen prou arguments per mitigar d’una forma notable aquesta percentatges que de ben segur estan sobredimensionats.

Amb anterioritat s’ha dit que la gran majoria dels socis té una bona percepció de l’entitat i també cal dir que la gran majoria dels que estan en condicions d’opinar –és a dir, els que coneixen el funcionament de l’entitat– en fa una valoració positiva: el 92,9% considera que la gestió del president és molt bona o bona, el 93,5% valora amb el mateix qualificatiu la junta directiva, el 93,3% dels socis notabilitzen la gestió del responsable de la delegació i el 60,5% afirma que el funcionament de la junta directiva de les respectives delegacions és bona o molt bona. Aquest darrer percentatge, que tot i ser relativament elevat, està per sota de la resta,  cal dir que encara caldria rebaixar-lo més si tenim en compte les aportacions i crítiques realitzades en la majoria dels G.D.

Considerant-ho tot plegat, doncs, si bé el soci que té coneixement de l’entitat –molt pocs per cert– fa una valoració positiva o molt positiva dels òrgans de funcionament, les juntes directives comarcals són les que tenen menys acceptació i més aspectes a resoldre.

Les activitats i els serveis que ofereix MIFAS només són coneguts per una majoria molt justa i que, a parer dels auditors, es considera absolutament insuficient: el 56,7% dels socis els coneix mentre que el 43,3% restant no. D’altra banda, no tot el que ofereix MIFAS és igualment conegut. De més a menys tenim: els cursos de formació, el servei d’integració laboral, el centre ocupacional, les activitats d’oci, les empreses on MIFAS hi té part, el Servei d’atenció al soci, la residència, el club d’esports i la casa-refugi de les dunes.

Si el grau de coneixement del conjunt de les activitats i els serveis és baix, més baix és encara el grau d’utilització: el 39,9% ha utilitzat alguna vegada el servei d’integració laboral i el 38,9% el servei d’atenció al soci. La infrautilització del que ofereix MIFA és un fet evident.

Ara bé, els pocs socis que coneixen i utilitzen els serveis i les activitats que ofereix MIFAS, la gran majoria d’aquests en fa una valoració positiva: Els cursos de formació programats per MIFAS són valorats positivament –com a “molt bons” o “bons”– pel 94,5% dels socis que, òbviament, n’han fet algun; el servei d’atenció al soci és valorat positivament pel 93,3% dels socis que l’han utilitzat, el servei d’integració laboral és valorat positivament pel 86,1% que hi ha acudit alguna vegada.  Ja en un altre ordre de qüestions, les empreses són vistes de forma positiva per una majoria aclaparadora, el 94,9%; i el club d’esports és valorat de forma positiva per un percentatge similar, el 94,5%.

El tema del voluntariat, tant viscut en altres temps dins MIFAS, és evident que ha anat de baixa perquè el 88,8% dels socis actuals no han fet mai de voluntaris. Ara bé, el 83,7% dels que n’han fet alguna vegada, consideren que l’experiència ha estat molt bona o bona. Tal com passa en d’altres qüestions, les expectatives de futur quan són plantejades per l’investigador revelen dades esperançadores: Quan es demana si estarien disposats a fer de voluntaris, el 76% contesta afirmativament i a més, un percentatge important explicita el camp en el qual li agradaria actuar –activitats esportives, manualitats, organització d’activitats culturals, acompanyament, organització de sortides i viatges, organització d’activitats infantils, tenir cura dels avis, organitzar activitats pels pobles, fer activitats artístiques, etc.

Un dels aspectes que més criden l’atenció és el divorci que es produeix entre el grau d’informació que diu rebre el soci i la informació real que aquest arriba integrar. No deixa de ser paradoxal que el  66,5% afirmi llegir la memòria anual de l’entitat i que el 87,3% digui que llegeix el full de l’entitat. D’altra banda, però, tant en els grups de discussió com en les enquestes es posa de relleu que el soci li falta informació. És que potser la informació arribar tard? És que potser la informació que rep i llegeix el soci no és la desitjada?

MIFAS, així com qualsevol organització o associació, és susceptible de ser millorada mitjançant la introducció de canvis i innovacions en aspectes concrets i fàcilment tangibles (referits a aspectes ordinaris) així com en aspectes més abstractes (referits a l’organització i al funcionament).  Referent a la primera qüestió –i fent una fusió d’allò que hem copsat en les enquestes i en els G.D– tenim els següents suggeriments: millorar les instal·lacions de l’entitat (sobretot els locals d’algunes delegacions); incrementar, millorar i adequar l’oferta de les activitats (incrementar les activitats culturals i, si s’escau, obrir-les a gent no discapacitada); incrementar el nombre de places d’aparcaments; incrementar l’ajuda familiar –ajuda a domicili, ajuda a al gent gran, etc.; incrementar el nombre de places de residència; facilitar l'ajuda perquè la gent es pugui desplaçar; editar una revista; incrementar l’ajuda psicològica a la gent necessitada; incrementar les activitats als pobles; continuar treballant per suprimir les barres arquitectòniques; establir acord amb la UdG per facilitar l’accés dels discapacitats a la universitat; facilitar una borsa d’amics i grups d’ajuda mútua relativament especialitzats

I respecte al segon bloc d’aspectes, concretament a tot allò referit al funcionament, dinàmica i organització de l’entitat: fer una atenció més personalitzada al soci; afavorir la comunicació bidireccional entre el soci i la direcció i entre els mateixos socis; donar a conèixer l’associació a la societat i exercir més pressió sobre les diverses administracions; vetllar per un funcionament més descentralitzat; vetllar per apropar l’entitat al soci;  fer entrevistes prèvies als socis (per tal, entre altres qüestions, d’explicar bé al soci el que l’associació espera d’ell); identificar el soci mitjançant un carnet; debatre la possibilitat d’establir un pagament de quota per part dels socis; generar dinàmiques perquè el soci es conegui millor; trencar el conformisme i afavorir el discens a tots els nivells; millorar el funcionament de les juntes comarcals; afavorir un clima més participatiu i impulsar la reflexió profunda (afavorir l’expressió crítica a les assemblees); prioritzar objectius; establir reunions periòdiques on es debatin qüestions amb substància; adequar l’horari de les reunions i facilitar-ne el transport dels discapacitats; fer les assemblees més interessants; etc.

2. RESUM DE LES PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES I ESBÓS DE LES PROPOSTES