La Federació ECOM afirma que la Llei de Dependència ha defraudat el col·lectiu de les persones amb discapacitat

L’entitat, que representa un col·lectiu de més de 150 associacions de persones amb discapacitat física de l’Estat Espanyol, considera que aquesta llei està lluny de representar el que ja s’anomena la quarta porta de l’Estat del Benestar

Barcelona, 24 de maig de 2007. Coincidint amb l’inici del desplegament de la Llei de Dependència, la Federació ECOM, que des de fa més de 30 anys treballa per a la integració social de les persones amb discapacitat física, es pronuncia per posar de manifest la decepció del col·lectiu de persones amb discapacitat física respecte aquesta norma. La Federació ECOM constata que aquest col·lectiu havia dipositat moltes expectatives en aquesta llei, i que a l’hora de la veritat s’ha trobat amb una norma plena de carències i inconcrecions, que per res representa la quarta pota de l’Estat de Benestar, com l’ha ‘batejat’ el Govern espanyol.

Tot i que la Federació ECOM celebra l’inici de l’aplicació d’aquesta llei, manifesta que seria una llàstima que no s’aprofités l’oportunitat que aquesta norma ofereix per avançar realment en la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb situació de dependència. En general, la Federació ECOM declama que el desplegament de la Llei compta amb un finançament insuficient, que no fomenta l’autonomia personal i la vida independent de les persones, i es manifesta en contra del copagament dels serveis per part del beneficiari.

Des del coneixement de les necessitats de les persones amb discapacitat física, la Federació ECOM denuncia que:

-         la Llei 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia estableix unes quantitats econòmiques per al seu desplegament totalment insuficients per tal que l’atenció a la dependència assoleixi un tractament equiparable a la salut, l’educació o les pensions, i esdevingui realment el que ja s’anomena ‘la quarta porta de l’Estat del Benestar’.

 -         l’autonomia personal, el gran objectiu que pretén promocionar aquesta llei, queda totalment diluïda en l’enunciat de la norma, i esdevé una mera declaració d’intencions sense que es despleguin veritables mesures per tal de fomentar la vida independent, l’autogestió i la llibertat d’opció, considerats els principis bàsics de l’autonomia personal.  

-         l’elaboració del Programa Individual d’Atenció es deixa en mans de tècnics i professionals, i es corre el perill que no es tingui en compte suficientment la voluntat i la decisió de la pròpia persona en situació de dependència, cosa que és fonamental. 

-         els usuaris hauran de pagar quantitats elevades per poder gaudir dels serveis a què la llei dóna dret, donat que les quantitats establertes per a les prestacions previstes com ‘ajuda’ al cost dels serveis està molt per sota dels costos reals d’aquests serveis, definits pel Sistema Català de Serveis Socials. 

-         en cap moment no s’ha tingut en compte la càrrega econòmica suplementària que suposa viure amb una discapacitat, ni les diferències del nivell de vida a les diferents Comunitats Autònomes. 

-         el familiar que hagi de deixar de treballar per atendre una persona amb dependència en l’entorn familiar rebrà una prestació econòmica inferior al Salari Mínim InterProfessional. 

-         la novetat més notable d’aquesta llei, la prestació per Assistent Personal, dirigida a fomentar la independència de la persona, cobrirà la possibilitat de contractar un assistent personal com a màxim 2 hores per persona/dia. Les persones amb una gran dependència requereixen de suport diverses hores al dia, per tant, seran molts pocs els usuaris que puguin completar el cost d’aquest servei per les hores suficients. Això farà que els sigui difícil evitar l’internament, i que puguin romandre en l’entorn en què desenvolupen la seva vida, un dels principis de la Llei de Dependència.  

-         que la llei només contempla la prestació del Servei d’Assistent Personal per a les persones amb més gran dependència (grau III), i deixa sense aquest dret les persones amb graus inferiors de dependència, que també necessiten d’aquest servei per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària i per poder dur una vida independent.  

Més informació:
Sílvia Riu
Tècnica de Comunicació
comunicacio@ecom.es
www.ecom.es