|
Aquest any trobem l'equip submergit a la tercera divisió, encara que serà per poc temps. De fet, poc n'hi va faltar perquè abandonés la categoria el mateix any d'entrar-hi, ja que va quedar classificat én tercera posició. Els rivals aquesta vegada eren: el Lardero (Logronyo), Basconia (Vitòria), Larre, UNES (St. Feliu de Llobregat) i Saragossa. Els números en el tombant d'any, ja dins la temporada 84/85, prometien: primers classificats, amb 3 partits jugats i guanyats. I aquesta tònica es va mantenir fins al final: MIFAS va acabar primer, amb 18 punts, seguit de Saragossa, UNES BCN, Vitòria, Orense i Vigo. Pel que fa a la Lliga catalana, en aquesta temporada n'hi va haver una nova edició, després de dos anys de no celebrar-se, amb set equips participants: Guttmann, Trauma 68 (Barcelona), Costa Dorada, MIFAS, CEM, UNES i Sant Rafael (Barcelona). MIFAS va quedar classificat just a la meitat de la taula, amb 10 punts, una posició prou meritòria tenint en compte l'entitat dels rivals, alguns d'ells militants a primera divisió estatal. El capítol de partits amistosos va ser molt abundant, en aquesta etapa. Els enumerarem: - Partit contra el Saragossa a Figueres, amb motiu de l'inauguració de la Delegació de MIFAS a l'Alt Empordà i com a homenatge als recents campions de lliga. - A Girona, contra el Toulouse, dins el 4rt. Torneig de Fires de Sant Narcís. D'aquesta manera l'equip s'estrenava en les seves competicions internacionals. - II Torneig Ciutat de Saragossa. - Partit d'homenatge a Fornells. - Partit amistós a Girona. - Torneig de Nadal del CEM, a Barcelona. - I Jornades ASPROMI, a València, concentració de jugadors de tot l'Estat, durant una setmana.
El bon moment del Club (també en les altres seccions: campions i subcampions de Catalunya en natació i tennis de taula, respectivament) va coincidir amb un augment del nombre d'altres. A l'Associació hi va haver canvi de Junta: la presidència va passar de Ferriol Danés a Joan Casas, i la vicepresidència de Pere Romero a Mario Rueda.
|