|
La Lliga catalana d'aquest any es va dilucidar en una final entre els millors de dos grups previs de tres equips. En el nostre hi havia l'ADIFTE de Terrassa i el CEM de l'Hospitalet, que és el que es va classificar. Pel que fa a la Lliga estatal, que aquest any incloïa un incomprensible (i costós) desplaçament a Sevilla, en avió, vam tenir la satisfacció de tancar-la amb un meritori quart lloc, que és el millor aconseguit mai per l'actual plantilla. Pel que fa a partits amistosos, aquest any n'hem anat jugant intercalats amb els de la competició oficial. Així, per Nadal vam disputar-ne un contra un equip de Perpinyà, a la seva pista; per les Fires de la Santa Creu vam celebrar un triangular a la pista de Figueres, contra aquest mateix equip i el BASMI, que va quedar campió, seguit del CB MIFAS; a Sant Hilari, d'exhibició; i a Blanes, convidats per la Delegació de la Selva, ja dins el mes de Juny. Esmentem també les noves incorporacions que han vingut a engruixir les files de l'equip: Angel Colom, de Sant Hilari, un altre pivot de gran envergadura i amb "fusta"; Manuel Barros, de Llançà; Jose Fernández, de Peralada; i Ferran Cid, que ha tornat després de dos anys d'absència. I encara una anotació: a principi d'any vam fer un nou canvi de seu, del pavelló de Figueres al de Castelló d'Empúries, ja que l'Ajuntament de la vila comtal, a més de cedir-nos les instal·lacions gratuïtament, ens esponsoritza amb una quantitat anual que és un baló d'oxigen per a les arques del club. La Lliga estatal 96/97 ha acabat, doncs, amb el CB MIFAS enfilat a la tercera posició d'onze de possibles, que ve a ser la culminació (per ara) d'una trajectòria ascendent d'ençà que va agafar les regnes de l'equip en Manuel Pérez, ara fa quatre anys. No cal dir que els bons resultats, sobretot en l'últim tram de lliga, han fet que els jugadors i tot l'equip tècnic hàgim acabat la competició d'aquest any amb un bon regust i una certa eufòria, continguda, perquè ningú vol que això no passi de ser un miratge, una flor que no fa estiu, sinó un tast de futures victòries que si pot ser, i en això estem, ens portin a un ascens de categoria que fa molt de temps que perseguim. Ens cal mentalització, creure en les nostres forces, i l'ajuda, moral i econòmica, de tothom que ens en pugui donar. Com diu la dita, entre tots ho farem tot.
|